Repertori del 2009
|
| |
Per a Santa Cecilia (22 de Novembre a l'Església de Crist Rei) la Banda prepara un repertori de sarsuela:
* Doña Franquisquita (passacarrer) - Amadeo Vives
* La Revoltosa (preludi) - R. Chapí
* Los Gavilanes (selecció) - Jacinto Guerrero
* La del manojo de rosas (selecció) - P. Sorozabal
* Luisa Fernanda (selecció) - Moreno Torroba
 Doña Francisquita
Sarsuela estrenada al Teatro Apolo de Madrid el 1923, i basada en "La discreta enamorada" de Lope de Vega, que a la vegada se va inspirar en un conte del Decamerón.
Amadeo Vives va anar a l'arxiu municipal de Madrid per estudiar tonades que va utilizar llavors en l'obra, i per això va ser acusat de plagi. Dies abans de l'estrena va tenir un accident, cosa que va fer que la instrumentació d'alguns números l'acabessin altres compositors.
L'èxit fou grandiós; estadísticament se compta que en 20 anys se va representar 5.210 vegades.
Amadeo Vives i Roig (Collbató -Barcelona-, 1871 - Madrid, 1932) el 1891 fundà amb Luis Millet l'Orfeo Català. El 1894 estrena L'Emigrant. Les seves obres mes significatives són Don Lucas del Cigarral (1899), La Balada de la Luz (1900), Bohemios i El Husar de la Guardia (1904), La Gatita Blanca (1905), Juegos Malabares (1910), La Generala (1912), Maruxa (1914), Doña Francisquita, La Villana (1927) i Los Flamencos (1928).
 La Revoltosa
Sainet líric d'un acte, representada per primera vegada el 1897 al teatre Apolo de Madrid.
Ruperto Chapí Lorente (Villena -Alicante-, 1851 - Madrid, 1909), va ser el fundador de la Sociedad General d'Autors i Escriptors (S.G.A.E.), el 1893. Als 12 anys va escriure la seva primera sarsuela, i va obtenir un gran èxit amb obres como La tempestad (1882), La bruja (1887), El rey que rabió (1891), i sobretot El tambor de granaderos (1894). Va ser mestre de Manuel de Falla.
 Los Gavilanes
Sarsuela estrenada el 1923, que narra la rivalitat amorosa entre un terratinent i un jove per una mateixa dona.
L'autor, Jacinto Guerrero (Ajofrín -Toledo-, 1895 - Madrid, 1951), fou un prolífic compositor de sarsueles, entre les que destaquen Los gavilanes, El huésped del sevillano (1926) i La rosa del azafrán (1930).
 La del manojo de rosas
Sainet líric en dos actes, estrenada al Teatro Fuencarral de Madrid el 1934.
Pablo Sorozabal (Sant Sebastià, 1897 - Madrid, 1988) fou un dels grans compositors espanyols del segle XX. Podem destacar les seves sarsueles Katiuska, la mujer rusa (1931), Adiós a la bohemia (1933, on treballà amb Pío Baroja), La del manojo de rosas, La tabernera del puerto (1936), o Black el Payaso (1942), i les seves obres Capricho Español, Suite Vasca, i Txistulariak. També va ser l'autor de la banda sonora de Marcelino, pan y vino.
 Luisa Fernanda
Sarsuela estrenada al Teatro Calderón de Madrid el 1932. Era la quarta sarsuela de Torroba, i el seu primer gran éxit. S'han fet més de 10.000 representacions, entre Espanya i Amèrica.
Federico Moreno Torroba (Madrid, 1891 -
1982) és un dels autors de sarsuela més prolífics del segle XX (compte amb uns 50 títols), i també fou crític musical i compositor d'obres per a guitarra. Les seves sarsueles més conegudes són, a més de Luisa Fernanda, La marchenera (1928), La chulapona (1934), Azabache (1934), Maravilla (1941) i La Caramba (1942).
|
|
|
|
|
La Banda està assatjat aquestes obres:
* Cha Cha - Cuba Libre - Günter Noris
* Free World Fantasy - Jacob de Haan
* I will survive - Dino Pekaris i Freddie Perren
* Santana! - Carlos Santana
* Sex Bomb - Mousse T. i Errol Rennalls
* Tequila - Chuck Rio
* The best of Village People - Jacques Morali, Henri Belolo i Victor Willis
* The cream of Clapton - Eric Clapton
Cha Cha - Cuba Libre
Una de les nombroses obres de Günter M. Noris, en realitat Günter Maier (Bad Kissingen, 1935 - Westfallen, 2007), que fou pianista, arranjador, compositor, i líder de banda.
Günter Maier va rebre una formació clàssica en el conservatori de Baviera, en Würzburg, i va estudiar piano i composició. Se pagava els estudis treballant de músic de jazz en clubs americans, com a membre del "Hep Cats Combo". Finalitzats els estudis, també va tocar en el "Hellmut Brandt-Combo".
El 1961 fou contractat per la RIAS (radio en el sector americà) com a pianista i director suplent de l'orquesta de ball.
El 1966 va acompanyar amb el seu quintett a Hildegard Knef en la seva primera gira europea.
El 1967 va fer una gira pel Japó.
El 1971 va fundar la "Big Band der Bundeswehr" (o sigui, la big band de les forces armades alemanyes, sota l'auspici del ministre de defensa
Helmut Schmidt, posteriorment canceller), amb la que va crear el marc musical dels Jocs Olímpics de Munich 72 i del Mundial de Futbol del 74. El 1983 va fundar la seva pròpia Big Band civil, amb el típic"Noris-sound".
Del 1977 al 1996 va treure uns 20 discs de ball. En 40 anys, Günter Noris va fer unes 2500 actuacions en viu.
Free World Fantasy
Obra de Jacob de Haan (Heerenveen, Holanda, 1959), que és un dels compositors de música de banda més populars del nostre temps. Actualment viu a Rotterdam on treballa principalment com a compositor.
A començaments dels anys vuitanta va obtenir els seus primers èxits com a compositor de música per a Banda de concert. És famós per les seves composicions per a pel·lícules i per les combinacions d'estils. Oregón és una de les seves obres més reconegudes. El seu repertori per a Banda de concert consisteix en obres de concurs en diversos graus de dificultat, obres de concert curtes, música popular i algunes marxes. També ha escrit diversos arranjaments d'obres clàssiques i corals.
A les Gravacions podeu trobar La Storia i Variación in Blue, obres de De Haan interpretades per la Banda.
Santana!
Arranjament de tres cançons de Carlos Santana: Evil Ways, Oye como va, i Smooth.
Carlos Augusto Santana Alves va néixer el 1947 en un poble mexicà anomenat Autlan. Va ser iniciat a la música tradicional pel seu pare, un músic de mariachi, encara que a Carlos li agradava la música rock que imperava en aquella època. Quan la seva família es va mudar a San Francisco, Carlos va haver d'aprendre anglès ràpidament i es va amarar de la música rock, estudiant als grups que tocaven per la ciutat i seguint la seva pròpia evolució.
El 1966 crea la seva famosa banda, Santana, amb la què triomfà en el festival de Woodstock de 1969 amb una fusió entre el rock i els ritmes afrocubans i llatins. Aquest festival va ser el punt de partida de l'enorme èxit d'aquest guitarrista al llarg de tot el món.
El 1969 publica "Santana" i en 1970 "Abraxas", amb el qual va obtenir el primer lloc en les llistes americanes durant sis setmanes i més d'un milió de còpies venudes, una cosa poc habitual en un grup bàsicament instrumental.
Al llarg de la seva carrera ha rebut prestigiosos premis, entre els quals es pot destacar un Grammy el 1988 al millor espectacle instrumental i l'honor de tenir una estrella al Camí de la Fama de Hollywood. Amb el disc "Supernatural" (1999), Santana va obtenir el major èxit de la seva carrera: va guanyar 9 premis Grammy, 3 Grammy Latinos, i va vendre més de 25 milions de còpies a tot el món.
Sex Bomb
Cançó escrita per Mousse Tee i Errol Rennalls, gravada al 1999 per Tom Jones i apareguda al seu disc Reload. Com a curiositat dir que aquesta cançó apareix a l'episodi "Presidente ejecutivo jo" de Los Simpson.
The Best of Village People
Arranjament de 3 cançons del grup disco nord-americà Village People: In the Navy, Y.M.C.A. i Macho Man.
Aquest grup, sorgit en discoteques gais als Estats Units, va ser creat a finals de la dècada de 1970 pels productors Jacques Morali i Henri Belolo. El nom es va originar del gueto gai de Nova York de l'època, el Greenwich Village. La banda se va fer famosa tant per les peculiars disfresses dels seus cantants (policia, indi nord-americà, picapedrer, militar, cowboy i motociclista, insinuacions sobre la homosexualitat del grup) com per les seves cançons festives, amb lletres suggerents i plenes de dobles sentits.
La cançó In the Navy (1978) fou adoptada per la Marina dels EUA per recultar gent, a canvi de deixar gravar un video als Village People amb un barco de guerra, alguns avions i uns centenars de mariners. La campanya se va suspendre quan uns diaris varen protestar per la utilització de doblers públics per finançar videos musicals, especialment a un grup considerat "moralment sospitós". La cançó apareix a l'episodi "La marea Simpson" de Los Simpson.
Y.M.C.A (1978) va provocar una demanda de Young Men's Christian Association, que és una asociació de caràcter cristià que se va sentir afectada per què un grup homosexual li dediqués una cançó.
The cream of Clapton
Arranjament de 3 cançons d'Eric Clapton: Wonderful Tonight, Layla i Tears in Heaven.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
