Manacor ha comptat "des de sempre" amb una banda de música. Si tenim en compte la data de 1813 com la de la fundació de la primera banda de música als països de parla catalana (seria la "Primitiva" de Lliria), Manacor fou capdavantera. Miquel Amer ("Reforma de la música religiosa", Palma 1900; colección de artículos de polémica publicados en el periódico "La Almudaina") apunta que "En el año 1812, cuando se publicó la Constitución política promulgada en Cádiz, tenía ya Manacor una banda de música, bien o mal organizada".
Les primeres notícies
Hi ha notes que indiquen que Antoni Lluis Martorell i Bennàsser (Felanitx 1785 – 18..?), músic, donà classes a Manacor per encàrrec de l’Ajuntament.
Amb la decadència de les confraries a partir del 1820, anaren desapareixent les bandes que mantenien, restant només la banda de la Milícia Nacional (que perdurà fins al 1844) i tal volta la banda de la Vila (fins al 1840).
Pels festejos amb motiu de la Constitució de 1812, hi ha documentada l'existència d'una banda de música. Dos anys més tard, amb motiu de la pujada al tron del rei Fernando VII, torna a haver-hi constància de bandes de música. Pareix esser que hi havia una banda mantinguda per l'Ajuntament, grups de músics de diferents gremis i confraries, una orquestra parroquial, i una banda militar, molt possiblement la banda de la Milícia Nacional.
Disolta la Banda de la Milícia, el Capità General oferí a l'Ajuntament els instruments i partitures, i es formà una Banda Municipal que es va desfer poc després del 1860.
La Banda d'en Punxes i la d'en Contreres
Cap a l’any 1864 a Manacor hi havia dues bandes, lligades als partits polítics de l'època: una era coneguda com la banda "d’en Punxes", de caire conservador; l'altre era la banda "d’en Contreres", de caire liberal. Es creu que ambdues bandes es dissolgueren abans de 1870. Miquel Morell Siurana, Contreres (Manacor, 1810 - 31/5/1872), de professió sabater, va crear una banda per al Partit Progressista.
Sebastià Ribot Galmés (Manacor, ?/?/1841 - 3/12/1921) és un dels músics més rellevants de Manacor. No sabem cert si mestre Ribot va dirigir la banda "d'en Punxes", però almanco hi va formar part, i cap al 1870 va formar la seva pròpia banda. Vers l'any 1893 la banda se dissolgué.
Mestre Ribot fou professor de l'escola de música de Manacor (nomenament del 5 d'octubre de 1862; oficialment municipal el maig de 1899, sense retribució excepte algun obsequi). També va ser organista de les parròquies de Manacor i de Muro, i director de la banda de Muro (1896-1900).
Aiximateix se va dedicar a la composició. Cal destacar "La Rival", marxa fúnebre que se toca el Divendres Sant, "Corpus Christi", una marxa triomfal dedicada al rector Rubí, i la música de la sarsuela "Don Bisílabo o El Hechizado", amb lletra de Joan-Bartomeu Bosch Sureda. També va crear la melodia d'Els Negrets (ball de figura d'origen dominicà en honor a la Immaculada Concepció que sortia per les festes de sant Lluis) i la d'Els Nanets de Fartàritx.
La societat "La Unión"
D'aquesta agrupació musical se sap que el seu reglament fou redactat el maig de 1880. Segurament l'agrupació quedà eclipsada per les bandes de mestre Ribot i mestre Lluís, i va desaparèixer poc després.
|
La Banda de mestre Lluís de sa Música
A finals del segle XIX es creà una altra agrupació que fins el 1926 fou dirigida per Lluis Rosselló Llull (Manacor, 6/8/1857 - 2/2/1935) i després per Bartomeu Gayà Serralta (1898 - 1984). Aquesta banda, coneguda amb el nom de "La Manacorense", fou la banda manacorina més coneguda i llorejada a tota la Illa. La banda aconseguí grans èxits; destaquen la primera posició al concurs de bandes de les fires i festes de setembre de Manacor als anys 1897 i 1906, i a l'Exposició Balear de Palma de 1903. Es diu que el darrer concert el donà la banda el dia 1 de setembre de 1932, amb motiu de les festes de Sant Roc. Dia 3 de gener de 1933 l'Ajuntament nomenà mestre Lluís "Director Honorari de la Banda Municipal".
Com curiositat, dir que mestre Lluís va emetre unes accions per al sosteniment de la seva banda (1 de març de 1888). El 24 de febrer de 1933 va convocar a tots els accionistes per a procedir en subhasta pública a la liquidació dels mobles i instruments, que va pujar a 565 pessetes, repartides proporcionalment als que acreditaren les seves accions. El que no se va subhastar fou regalat a la Banda Municipal.
|
|
|
Lluís Rosselló, a més de director de banda, fou també músic, mestre de solfa i compositor. Va formar una banda de guitereres, bandúrries i llauds anomenada La Cuerda (1895-1912), i va dirigir la banda del partit Lliberal-Conservadors de Sineu (1915-1930). Com a compositor, destacam "Nocturno", "Trozo musical", "Jota con variaciones", "Sonata", "Capricho español", "Clemencia", i la marxa fúnebre "Triste pensamiento", estrenada el dia del seu enterrament.
La Banda d'en Perxa
Aquesta banda, constatada entre 1902 i 1906, fou fundada i dirigida per Miquel Morell Puigròs (Manacor, 2/8/1863 - Santanyí, ?/8/1924). Mestre Morell va ser alumne de mestre Ribot. Al parèixer, aquesta banda va ser producte d'una escisió de la banda del mestre Ribot. L'any 1906 mestre Morell canvià la seva residència a Felanitx i, després, a Santanyí, i els músics de la banda passaren a la de mestre Lluís Rosselló. A Santanyí va diridir la banda "La Santañinense", i va ser organista de la parròquia.
|
|
La Banda de mestre Rubí
Les úniques notícies que tenim són de 1908. Pot ser que el seu director fos Pere Sansó Vives (à) rubinet (Manacor, ?/?/1885 - 15/11/1955). Alumne de mestre Ribot, fou director de l'Escola de Música de Manacor, subdirector de la Banda Municipal (per concurs-oposició, 17/5/1935), i director i re-organitzador de la Capella entre 1946 i 1951.
La Banda de la Congregació Mariana
A finals de 1907 se formà una banda de música de congregants, amb el director D. Jeroni Rosselló, Pbr. Vers el 1910 va desaparéixer.
La Banda dels Exploradors o de la Milícia Angèlica
L'any 1915 el dominic pare Roberto Redal començà a donar classes de solfeig; poc després, el músic Francesc Miró els agrupà formant la banda, que féu la primera actuació el Diumenge de l'àngel de 1916. Cap el 1920 el director passà a ser Bartomeu Gayà Serralta, assolint una etapa esplendorosa. Amb la República, la banda se desfé, i els seus membres passaren a formar part de la Banda Municipal que formà l'Ajuntament.
Bartomeu Gayà Serralta (Petra, 2/4/1898 - Palma, 27/6/1984) va ser director de música, compositor i organista (ho va ser del convent dels Pares Dominics de Manacor). Com a compositor podem nomenar els himnes "Al Pare Serra en lloança" i "Petra, Petra, vila honrada", les sarsueles "Divorcios frustrados" i "Amor de muñecos" (ambdubes amb lletra de Sebastià Rubí, i entrenades en el Teatre Principal de Manacor el 27/5/1932 per un grup d'aficionats que se convertirien en l'Agrupació Artística de Manacor), i "Comedieta lírica sobre al vida i mort del gran missioner i apòstol de Califòrnia" (del 1933, amb lletra de M. Ramis), i la marxa fúnebre "Rector Rubí" (estrenada per la seva "Orquestrina Manacor" el 21/2/1933),
La Banda Municipal de Música
L'Ajuntament tengué una banda pròpia entre 1844 i 1860, aproximadament. A partir d'aquesta data se limità a llogar-ne una (no sempre manacorina) per amenitzar els events que ho requerien. Amb la desaparició de la Banda de mestre Lluís, hi hagué un buit dins el món musical manacorí.
Entre els anys 1932 i 1933 l’Ajuntament tornà organitzar la banda i l’escola de música baix el mestratge de Bartomeu Gayà (el 6 de febrer de 1933 s'inaugurà l'Escola Municipal de Música, el 15 de març la nova banda començava els assaigs, i el 14 d'abril feu la primera aparició pública). La vida d'aquesta primera banda municipal fou molt efímera (l'any 1934 se suprimí la partida pressupostària que s'hi tenia destinada, i el 15 de febrer de 1935 es desorganitzava oficialment la banda).
|
El 29 de març de 1935 fou convocat un concurs municipal per dotar la banda d’un director i un subdirector, essent els guanyadors Antoni Maria Servera Juan, director, i subdirector Pere Sansó Vives. Mestre Servera es mantingué en el càrrec fins l’any 1955, en què fou anomenat director Rafel Nadal i Nadal, que ha format part del cos tècnic de l’Administració local i ha dirigit la banda fins a la seva jubilació (1995). Llavors prengué el relleu Bartomeu Nadal Sitges, fins a finals de l’any 2004. El director des del 2005 al 2009 ha estat en Miquel Bauçà Rigo, i a partir del 2010 és en Pere Siquier Pons.
|
|
|
|
|
|
Antoni Maria Servera Juan (Manacor, 27/5/1886 - Son Servera, 20/4/1956) fou músic, compositor, organista, professor i director. El 1911 emigrà a Argentina, on va arribar a ser director del Conservatorio Superior de Música "Beethoven" de San Juan. El febrer de 1932 va tornar a Manacor i va obrir una acadèmia de música. El 1935 entrà de director de l'escola de música i de la Banda Municipal. També dirigí l'Agrupació Artística. Com a compositor, la seva obra més coneguda és el sainet "Ai Quaquín que has vengut de prim!", amb lletra de Sebastià Rubí i estrenada el 16/2/1935. Altres obres seves són les sarsueles "En Banyeta Verda" (1935, lletra dels germans Gabriel i José Fuster), El Pirata (1937, lletra de Gabriel Fuster), "El tio Pep se'n va a Muro" (1938, lletra també de Sebastià Rubí), i la marxa fúnebre "Por Dios y por la Patria" (1940). A més, va orquestrar el ball dels Moretons. L'Ajuntament de Manacor li dedicà un carrer el 1967.
Rafel Nadal Nadal (Manacor, 28/12/1929) mestre nacional, procurador, pianista i director, estudià al conservatori de Palma i València les especialitats de direcció, harmonia i composició. El 1954 ingressà al Cos Nacional de Directors de Bandes de Música. Des del 1955 fou director titular de la Banda i Escola municipal de música de Manacor. Ha dirigit les Joventuts Musicals de Manacor, la Capella de Manacor (1970 - 1982), l’Agrupació Artística, l’Orquestra Simfònica de Mallorca i l’Orquestra Simfònica de Balears. Fou fundador i director del cor i orquestra del Teatre Principal de Palma (1983), de la Camerata Orquestra de Llevant (1990), i de l'Orquestra de Gent Gran de Mallorca. Ha dirigit i acompanyat al piano Giuseppe Giacomini, Alfredo Kraus, Miwako Matsumoto, Paula Rosselló, Vicente Sardinero i Josep Trotta, entre d’altres. Com a compositor ha escrit Himno a la Hípica de Manacor (estrenat el 1960). L'Escola Municipal de Mallorquí li va atorgar el Reconeixement de Mèrits el 1994, i el Govern Balear el premi Ramon Llull el 1998.
Bartomeu Nadal Sitges (Manacor, 8/10/1961) és músic trompetista, professor de la Banda Municipal de Música de Palma. Va començar a la Banda com a trompeta i fliscorn, i en va ser el director durant 9 anys.
|
|
||
|
|
||
|
|
||
|
|
||
|
|
Beneïdes de Sant Antoni. Gener de 1966
Text de Mateu Riera Sureda, basat en:
-"Apunts per a la història de les bandes de música de Manacor"; A. Carvajal, J. Lliteras, A. Gomila. Col·lecció "Fanal de Sostre" no. 1. Manacor, 2000.
- "Apunts sobre el fet musical a Manacor"; Joan Parets i Serra. Papers de Sa Torre no. 41. Ajuntament de Manacor.
- "Diccionario biográfico de Manacor. Del siglo IV al XXI"; Joaquín Fuster Valls. Manacor, 2009.