Manacor ha comptat "des de sempre" amb una banda de música. Si tenim en compte la data de 1813 com la de la fundació de la primera banda de música als països de parla catalana (seria la "Primitiva" de Lliria), Manacor fou capdavantera. Miquel Amer ("Reforma de la música religiosa", Palma 1900; colección de artículos de polémica publicados en el periódico "La Almudaina") apunta que "En el año 1812, cuando se publicó la Constitución política promulgada en Cádiz, tenía ya Manacor una banda de música, bien o mal organizada".
Les primeres notícies
Hi ha notes que indiquen que Antoni Lluis Martorell i Bennàsser (Felanitx 1785 – 18..?), músic, donà classes a Manacor per encàrrec de l’Ajuntament.
Amb la decadència de les confraries a partir del 1820, anaren desapareixent les bandes que mantenien, restant només la banda de la Milícia Nacional (que perdurà fins al 1844) i tal volta la banda de la Vila (fins al 1840).
Pels festejos amb motiu de la Constitució de 1812, hi ha documentada l'existència d'una banda de música. Dos anys més tard, amb motiu de la pujada al tron del rei Fernando VII, torna a haver-hi constància de bandes de música. Pareix esser que hi havia una banda mantinguda per l'Ajuntament, grups de músics de diferents gremis i confraries, una orquestra parroquial, i una banda militar, molt possiblement la banda de la Milícia Nacional.
Disolta la Banda de la Milícia, el Capità General oferí a l'Ajuntament els instruments i partitures, i es formà una Banda Municipal que es va desfer poc després del 1860.
La Banda d'en Punxes i la d'en Contreres
Cap a l’any 1864 a Manacor hi havia dues bandes, lligades als partits polítics de l'època: una era coneguda com la banda "d’en Punxes", de caire conservador; l'altre era la banda "d’en Contreres", de caire liberal. Es creu que ambdues bandes es dissolgueren abans de 1870.
Sebastià Ribot Galmés (Manacor, ?/?/1841 - 3/12/1921) és un dels músics més rellevants de Manacor. No sabem cert si mestre Ribot va dirigir la banda "d'en Punxes", però almanco hi va formar part, i cap al 1870 va formar la seva pròpia banda. Vers l'any 1893 la banda se dissolgué.
Mestre Ribot també se va dedicar a la composició. Cal destacar "La Rival", marxa fúnebre que se toca el Divendres Sant, i "Corpus Christi", una marxa triomfal dedicada al rector Rubí.
La societat "La Unión"
D'aquesta agrupació musical se sap que el seu reglament fou redactat el maig de 1880. Segurament l'agrupació quedà eclipsada per les bandes de mestre Ribot i mestre Lluís, i va desaparèixer poc després.
|
La Banda de mestre Lluís de sa Música
A finals del segle XIX es creà una altra agrupació que fins el 1926 fou dirigida per Lluis Rosselló Llull (Manacor, 6/8/1857 - 2/2/1935) i després per Bartomeu Gayà Serralta (Petra, 2/4/1898 - Palma, 27/9/1984). Aquesta banda, coneguda amb el nom de "La Manacorense", fou la banda manacorina més coneguda i llorejada a tota la Illa. La banda aconseguí grans èxits; destaquen la primera posició al concurs de bandes de les fires i festes de setembre de Manacor als anys 1897 i 1906, i a l'Exposició Balear de Palma de 1903. Es diu que el darrer concert el donà la banda el dia 1 de setembre de 1932, amb motiu de les festes de Sant Roc. Dia 3 de gener de 1933 l'Ajuntament nomenà mestre Lluís "Director Honorari de la Banda Municipal".
|
|
|
Lluís Rosselló, a més de director de banda, fou també músic, mestre de solfa i compositor. Com a compositor, destacam "Nocturno", "Trozo musical", "Jota con variaciones", "Sonata", "Capricho español", "Clemencia", i la marxa fúnebre "Triste pensamiento".
La Banda d'en Perxa
Aquesta banda, constatada entre 1902 i 1906, fou fundada i dirigida per Miquel Morell Puigròs (Manacor, 2/8/1863 - Santanyí, ?/8/1924). Mestre Morell va ser alumne de mestre Ribot. L'any 1906 mestre Morell canvià la seva residència a Felanitx i, després, a Santanyí, i els músics de la banda passaren a la de mestre Lluís Rosselló
|
|
La Banda de mestre Rubí
Les úniques notícies que tenim són de 1908. Pot ser que el seu director fos Pere Sansó Vives (à) rubinet (Manacor, ?/?/1885 - 15/11/1955), director de la Capella entre 1946 i 1951.
La Banda de la Congregació Mariana
A finals de 1907 se formà una banda de música de congregants, amb el director D. Jeroni Rosselló, Pbr. Vers el 1910 va desaparéixer.
La Banda dels Exploradors o de la Milícia Angèlica
L'any 1915 el dominic Pare Roberto Redal començà a donar classes de solfeig; poc després, el músic Francesc Miró els agrupà formant la banda, que féu la primera actuació el Diumenge de l'àngel de 1916. Cap el 1920 el director passà a ser Bartomeu Gayà Serralta, assolint una etapa esplendorosa. Amb la República, la banda se desfé, i els seus membres passaren a formar part de la Banda Municipal que formà l'Ajuntament.
La Banda Municipal de Música
L'Ajuntament tengué una banda pròpia entre 1844 i 1860, aproximadament. A partir d'aquesta data se limità a llogar-ne una (no sempre manacorina) per amenitzar els events que ho requerien. Amb la desaparició de la Banda de mestre Lluís, hi hagué un buit dins el món musical manacorí.
Entre els anys 1932 i 1933 l’Ajuntament tornà organitzar la banda i l’escola de música baix el mestratge de Bartomeu Gayà (el 6 de febrer de 1933 s'inaugurà l'Escola Municipal de Música, el 15 de març la nova banda començava els assaigs, i el 14 d'abril feu la primera aparició pública). La vida d'aquesta primera banda municipal fou molt efímera (l'any 1934 se suprimí la partida pressupostària que s'hi tenia destinada, i el 15 de febrer de 1935 es desorganitzava oficialment la banda).
|
El 29 de març de 1935 fou convocat un concurs municipal per dotar la banda d’un director i un subdirector, essent els guanyadors Antoni Maria Servera Juan (Manacor 1886 – Son Servera 1956), director, i subdirector Pere Sansó Vives. Mestre Servera es mantingué en el càrrec fins l’any 1955, en què fou anomenat director Rafel Nadal i Nadal, que ha format part del cos tècnic de l’Administració local i ha dirigit la banda fins a la seva jubilació (1995). Llavors prengué el relleu Bartomeu Nadal Sitges, fins a finals de l’any 2004. El director des del 2005 és Miquel Bauçà Rigo.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Beneïdes de Sant Antoni. Gener de 1966
Aquest text està basat en:
"Apunts sobre el fet musical a Manacor"; Joan Parets i Serra. Papers de Sa Torre no. 41. Ajuntament de Manacor.
"Apunts per a la història de les bandes de música de Manacor"; A. Carvajal, J. Lliteras, A. Gomila. Col·lecció "Fanal de Sostre" no. 1. Manacor, 2000.