La Banda ja prepara els concerts d'estiu (a Son Macià i a Cala Murada); està assatjant aquestes obres:
* Amapola - José Ma. Lacalle
* Frenesí - Alberto Domínguez
* Glenn Miller Medley
* The Blues Brothers Revue
Amapola
Aquesta cançó, ja un clàssic, inicialment no tenia lletra. Cantada en castellà, anglès (Pretty Little Poppy), francès, o holandès, se va popularitzar arrel del film "First Love" (1939). Ha estat interpretada per nombrosos artistes, com Plácido Domingo, Nana Mouskouri, Andrea Boccelli, o Los Panchos.
José Ma. Lacalle (Càdis, 1860 - Nova York, 1937) fou clarinetista, compositor i director. De jove va emigrar a La Havana i als Estats Units, on va tocar a varies bandes de vent i va tenir la seva. Va fundar la Spanish Theater Company, i gràcies a ell se feren les primeres representacions de sarsuela als Estats Units.
Frenesí
Alberto Domínguez Borrás (Chiapas, 1911 - Ciutat de Mèxic, 1975), músic, compositor i arquitecte autodidacte, va escriure el 1939 el bolero "Frenesí", i també una altra de les grans obres del Mèxic romàntic: "Perfidia". Aquestes dues obres formen part del repertori de totes les orquestes de música de ball de tot el món, i foren interpretades pels grans cantants mundials de l'època, como Frank Sinatra, Ray Charles, Ray Conniff, o Louis Armstrong.
Glenn Miller Medley
Recull de varis temes de Glenn Miller, com In the Mood, Tuxedo Junction, o Moonlight Serenade.
Alton Glenn Miller (Iowa, 1904 - 1944), trombonista, director de big band, compositor i arranjista, es va donar a conèixer a tot el món amb la balada Moonlight Serenade. Amb l'entrada dels Estats Units a la 2a Guerra Mundial, Miller es va allistar i va arribar a capità. Va morir en un accident aeri sobre el Canal de la Manxa, quan anava a París per tocar en motiu de l'alliberació de la ciutat.
The Blues Brothers Revue
Banda americana de revivals fundada el 1978 pels còmics Dan Aykroyd ("Joliet" Jake Blues, cantant) i John Belushi (Elwood Blues, armònica i veus) per a un número musical pel programa de televisió "Saturday Night Live". La banda, plena de músics de renom, va tenir vida més enllà de la televisió, va gravar un disc i va protagonitzar un film, "The Blues Brothers", dirigida per John Landis el 1980, i amb la participació de James Brown, Cab Calloway, Aretha Franklin, Ray Charles i John Lee Hooker. A la partitura que toca la Banda podrem escoltar Soul Man,
Soul Finger,
I can't turn you loose, i Everybody needs somebody to love.
|
|
Pel concert de Sant Domingo de finals de Maig i un concert per a les Fires i Festes a principis de Juny, la Banda prepara totes aquestes obres:
* Band Land - Derek Bourgeois
* Berceuse - Ludolf Nielsen (arranjament per a banda de Pere Siquier)
* Clarinando - Richard Comello
* El Caragol Mifasol - Ferrer Ferran
* Fantasia - Carl Nielsen
* Hongroise - Jean-Louis Adam (arranjament per a banda de Pere Siquier)
* Il Gattopardo - Nino Rota (arranjament per a banda de Pere Siquier)
* Morricone's Melody - Gabriel's Oboe - Ennio Morricone
* Petit ball - Biel Oliver "Torres"
* Surt a sa finestra - popular (arranjament per a banda de Pere Siquier)
* The Godfather Saga - Nino Rota i Carmine Coppola
* The Sound of Music - Richard Rodgers (arranjament per a banda de Pere Siquier)
* What a Wonderful World - G. D. Weiss i B. Thiele
Band Land
En un país anomenat "Band Land" viuen 4 famílies d'instruments; un riu divideix el país per la meitat. Les dues principals famílies estan una a cada costat del riu: la del Vent-Fusta viu al bosc, estima la natura, i viu en pau i harmonia; la del Vent-Metall viu en una ciutat de metall i és gent renouera.
Derek Bourgeois empra una història de rivalitat i amor per presentar els instruments de la banda. De Bourgeois, la Banda va fer al 2008 Es Pou de sa Lluna, amb alumnes de dansa de l'Escola de Música.
Il Gattopardo
Film italià del 1963 dirigida per Luchino Visconti i amb música de Nino Rota, basada en la novela de Giuseppe Tomasi di Lampedusa. La pel·lícula inclou un grapat d'actors de renom com Burt Lancaster, Alain Delon i Claudia Cardinale.
Nino Rota (Milà, 1911 - Roma, 1979) fou un compositor italià conegut per la seva feina com a compositor de música per a pel·lícules, de les que destaca El Padrino (1972), a més de moltes col·laboracions amb el director Federico Fellini.
Les partitures són un arranjament de Pere Siquier, el Director de la Banda.
Petit ball
Serà l'estrena d'aquesta obra de Biel Oliver, una suite de set temes inspirats en la creació de la companyia de dansa Au ments titulada “Petit ball” i estrenada el 24 de setembre de 2009 al Teatre Principal de Palma.
Biel Oliver "Torres" (Algaida, 1968), col·laborador habitual de la Banda de Manacor, es va formar com a músic i clarinetista a la banda de música d’Algaida, al conservatori de Palma i al conservatori del Liceu de Barcelona, ampliant estudis a València, Graz i Salzburg (Àustria). Ha participat com a clarinetista amb bandes i grups de cambra diversos. La seva feina actual és de clarinetista a la Banda música de Palma.
L’interès per cuinar amb els sons l’ha duit a col·laborar, fent arranjaments i tocant, amb Biel Majoral, l’Orquestrina d’Algaida i S'Arrual Jazz Mort, formant part actualment d’aquest darrer grup. La composició és el darrer camí encetat per aquest músic, que el fa gaudir com un nin petit que descobreix nous mons en l’enorme univers que és la música.
The Godfather Saga
Film fet per a TV amb el montatge d'El Padrino (1972) i El Padrino II (1974), de Francis Ford Coppola. La música és de Nino Rota i Carmine Coppola.
Carmine Coppola (Nova York, 1910 - California, 1991) és el pare del director del film. Compositor i director, també va compondre la música d'Apocalipse Now (1979) i El Padrino III (1990).
Nino Rota va ser nominat a un Oscar per la partitura d'El Padrino, però en descobrir-se que part de la música ja l'havia emprada en una altra pel·lícula quinze anys abans (Fortunella), el jurat va retirar la candidatura. Va ser nominat dos anys més tard per la partitura d'El Padrino II, ocasió en què sí que va guanyar l'Oscar, compartit amb Carmine Coppola.
What a Wonderful World
Cançó de jazz escrita per Bob Thiele i George David Weiss especialment per a Louis Armstrong i editada el 1967. Descriu l'alegria del cantant per les coses simples de cada dia i l'optimisme pel futur. La repercussió mundial va venir quan la cançó fou inclosa al film Good Morning, Vietman (1987). També fou la sintonia de la sèrie nordamericana Cosas de Casa. S'han fet multitud de versions, de les que podem destacar la de Joey Ramone al disc Don't Worry About Me (2002), amb el seu estil punk i amb bases dels Sex Pistols, dels The Clash i dels The Who.
|
|
|
|
|
La Banda prepara un concert per al mes de Març amb Coral de l'Escola Municipal de Música i Dansa de Manacor i la Coral d'Adults de l'Escola Municipal de Música i Dansa de Manacor. Per a aquest concert, estam assatjant aquestes obres:
* Teatro Montecarlo (pasdoble) - Aurelio Pérez Perelló
* Tom Sawyer Suite - Franco Cesarini
* La Quintessenza - Johan de Meij
* Recull Popular Balear - Salvador Brotons
Teatro Montecarlo
Pasdoble de concert dedicat a l'auditori de La Artística de Buñol per “el feo” Aurelio Pérez Perelló. Va ser la sintonia del programa "Plaza Mayor" de RNE.
Aurelio Pérez (Buñol, Valencia, 1928 - 2005), de familia de músics, va estudiar clarinet i va entrar a l'exèrcit, a la banda de música del Ministeri de Marina a Madrid. Obres seves són els pasdobles Antonio Vercher, Conchin y Conchi, Miguel Galan, El Arquitecto, o St. Moritz, i els concerts Sugerencias i Concierto.
Tom Sawyer Suite
Suite de cinc moviments basats en l'obra de Mark Twain, on podrem escoltar temes populars del folklore americà del segle XIX. Cada un dels moviments descriu a un personatge de la novel·la: Tom Sawyer al primer, amb una música burlesca; Huckleberry Finn, el nin vagabund, al segon, i es podrà reconèixer la cançó "Ring, Ring de Banjo"; Becky Thatcher, la nina de les trunyelles rosses que té enamorat a Tom, al tercer, amb música melancòlica i expressiva; i l'indi Joe, l'assassí que vol matar a Tom i a Huck, al quart, amb sonoritats sinistres. Finalment, el quint moviment ens condueix a un final feliç.
Franco Cesarini (Bellinzona, Suïsa, 1961)
va estudiar al flauta i piano al Conservatori de Milà i a l'Acadèmia de Música Basilea. Mes tard estudià teoria i composició, i direcció de banda. Actualment és professor de direcció de banda en el Conservatori de Zurich, a més de dirigir la “Cívica Filarmónica di Lugano” i la “Cívica Filarmónica di Balerna”.
La Quintessenza
Escrita per Johan de Meij, fou un encàrreg de les escoles públiques del comptat de Carroll (Maryland, Estats Units), i va ser estrenada per totes les bandes de l'estat a Westminster el febrer de 1998, dirigides per Harlan Parker.
De Meij (Voorburh, Holanda, 1953) va estudiar trombó i direcció al Reial Conservatori de La Haya. Amb la seva primera obra simfònica (simfonia no.1) va guanyar el primer premi en un concurs de composició el 1989 a Chicago, i la seva segona simfonia fou finalista en el XIV concurs internacional de Corciano, Italia, el 1993. A més de compositor, Johan de Meij és un virtuós del trombó, i és membre de la Banda Simfònica d'Amsterdam, de la orquesta de Volharding, i del Quartet de Trombons d'Amsterdam.
Recull Popular Balear
Obra amb fragments de cançons populars com Ton pare no té nas, Sor Tomasseta, o Copeo de muntanya. Va ser estrenada al Palau de l’Almudaina el juny de 1999 per l'Orquesta Simfònica de les Illes Balears, dirigida per l'autor, Salvador Brotons.
Salvador Brotons Soler (Barcelona, 1959), compositor i director d'orquestra, estudià flauta amb el seu pare i realitzà els estudis musicals al Conservatori de Música de Barcelona aconseguint els títols superiors de flauta, composició i direcció d'orquestra. Ha estat director titular de l´Orquestra Simfònica de Balears “Ciutat de Palma” durant els anys 1997 a 2001, i torna a ser-ne el director des del setembre de 2009.
|
